Mònika Jiménez-Morales

HABITACIÓ D'HOTEL

2010-07-31T14:23:00.000-07:00

Fa onze anys que mantinc un idil·li amb una dona. Res inconfessable, ho sé, però fins fa poques setmanes no he tingut la necessitat de verbalitzar tot el que significa per a mí aquesta figura fràgil que m’interromp sense permís el pensament, instal·lant-se’m -com qui no vol la cosa- als racons més amagats de la memòria.

El nostre és un d’aquells amors inesperats nascuts de l’empatia, del fet de tenir tant en comú que em passaria la vida buscant-li la mirada per dir-li que estic vivint la seva història, que no em calen paraules per conèixer el color dels seus pensaments, o que penso en ella sempre; hi penso en tot moment; molt; molt més; massa; tant que fa temps que he prohibit al meu cap que faci preguntes al cor sobre aquest tema. No crec que sàpiga respondre-les.

Vaig descobrir-la en un d’aquells espais impersonals que caracteritzen els museus de nova construcció: parets color salmó, banc de fusta donant l’esquena al passadís, terra de marbre blanc, olor d’estona morta després d’un matí de pluja i la llum trista d’un cel que insistia a anunciar una tarda de paraigües als carrers de Madrid.

Sé que ni tan sols buscava aquella sala. Caminava sense haver acabat de decidir on anava, maleïnt unes sabates massa altes per tantes hores d’asfalt, intentant identificar des de la distància alguna ballarina de Degas, el traçat nerviós de Van Gogh o les dones seminues de Gauguin.
De sobte la vaig veure, sola i desvalguda, mirant amb insistència un paper groc desplegat sobre els genolls. Roba interior color corall ambigu, pell de marbre, cames rotundes, rostre en penombra.
Aleshores vaig saber que qualsevol iniciativa prèvia de visitar la resta de les sales del museu acabava d’acabar.

Semblava haver arribat feia molt poca estona: barret, vestit, sabates i esperança jeien desordenadament, esquivant les dues maletes tristes i pesades que reposaven sobre la moqueta. La llum zenital explicava que al carrer ja era de nit però ella semblava aliena a tot allò que l’envoltava. Amb l’atenció fixa al paper –uns horaris de tren, segons van explicar-me un dia- , aquella dona trista que respirava solitud havia oblidat que la vida seguia avançant al seu costat.

Vaig passar hores mirant-la. He passat anys recordant-la.

Quan viatjo a Madrid acostumo a visitar-la. M’assento davant d’ella i, malgrat que segueix sense mirar-me als ulls, li explico que voldria, però que no sé oblidar-la. Que m’emociona la seva solitud i que alhora m’entristeix tornar-la a deixar sola.

(...)

Edward Hopper va pintar-la l’any 1931. Segons explica l’anecdotari de l’artista, “Hotel Room” s’inspira en una il·lustració que va veure a una revista còmica francesa. Per tal d’aconseguir l’efecte introspectiu de l’escena, en arribar als Estats Units, el pintor va obligar la seva dona a posar durant hores a l’estudi que tenia a Washington Square.

Juliol s’acaba. Dies de trucades, de missatges al mòbil, de correus carregats d’exclamacions, de somriures inesperats davant la perspectiva de les vacances, de comiats que s’eternitzen barrejant-se amb reiterades abraçades i un munt de plans per la tornada.

...Tarragona, Menorca, Cadis, París, Bali, Nova York...us desitjo a tot@s unes bones vacances...

Si per una d’aquelles estranyes casualitats de la vida acabeu desviant les vostres passes a Madrid, si us plau, visiteu en nom meu la dona del quadre que viu al Museu Thyssen-Bornemisza.
Digueu-li que penso en ella, que no l’oblido i que, finalment, he trobat el moment per escriure tot allò que vaig explicar-li l’últim dia.

I és que amb el pas del temps, a força de mirar-la i recordar-la he entès que, massa sovint, la vida és una habitació d’hotel, un llit a mig desfer, uns horaris de tren i la innegable necessitat de la fugida. Sortosament, quan arriba aquesta època, el calendari ens regala un cop de porta, una esquerda que ens permet treure el cap i omplir-nos l’ànima d’oxígen i el cervell de colors, de perfums, d’imatges i records amb els que decorar la resta de l’any les parets de la rutina.

Ara sí...bones vacances!!. Sigueu feliços.

Frivolitats diverses després de la nevada

2010-03-12T17:48:00.000-08:00

Hi ha objectes que, per quotidians, acaben per passar desapercebuts a les nostres vides. Arriben així, per casualitat i sense demanar permís, per acabar instal·lant-se al nostre devenir amb la familiaritat d’un antic company de pupitre del qui, d’entrada, ni tan sols recordes el nom però que, precisament per familiar, et resulta impossible desempallegar-te.

Em van picar l’ullet des de l’aparador del Philene’s Basement de la Sisena, prop de Union i puc assegurar-vos que, en aquell moment, no podia imaginar com arribaria a estimar-me-les.

Era un d’aquells dies grisos i xafogosos de finals d’estiu, quan Nova York es disfressa amb els colors de Londres i els turistes s’amunteguen a les portes del MOMA o al vestíbul del MET, a la recerca d’un aixopluc que doni un toc cultural al seu pas per la capital del món.

Després de caminar durant hores sota la pluja en el que suposadament havia de ser una passejada tranquil·la, aquelles botes d’aigua d’un color principi de tardor tacat de turquesa em miraven des de darrera el vidre amb tanta i tan irressistible intensitat que, al cap de poc minuts i sense parar-me a considerar que ni tan sols eren del meu número, eren ja una veritable extensió del meu cos.

Els qui em coneixeu sabeu que si a la vida NO tinc problemes per alguna cosa és per comprar sabates, però us asseguro que aquella compra em va costar una discussió important sobre la climatologia catalana i la necessitat de tenir unes botes d’aigua a un país en què plou poc.

De res va servir repetir tres (o sis, o vuit) vegades seguides el travallengües (plou poc, però per a lo poc que plou, plou prou....); o recordar les inundacions del 1970 a Girona, ni les del 62 i el 63...ni tan sols les del 1940; ni explicar que, al cap i a la fi, unes botes d’aigua eren un element imprescindible per a qualsevol fons d’armari...la discussió es va allargar unes quantes hores fins que, al final, cansats i amb els peus molls (un més que l’altra...tot s’ha de dir...), vam deixar-nos engolir per l’estació de metro més propera.

En realitat les meves botes noves van ocupar un lloc destacat a les nostres converses neoyorkines, les quals passo a resumir en forma de punts:

1.- Les botes d’aigua són inútils fins i tot a Nova York (l’endemà de la compra va deixar de ploure)

2.- Les botes d’aigua ocupen massa lloc a un apartament de 30 m2 (crec que era de 40...però no tornaré a discutir sobre el tema!!!)

3.- Les botes d’aigua no hi caben a la maleta

4.- Unes botes de pluja no són el calçat més adequat per viatjar a la Sunny Califòrnia

5.- Les botes d’aigua s’han d’enviar per correu a Barcelona

(...i aquí es va acabar el parlar sobre botes d’aigua –altrament conegudes com a katiuskes- i va començar la meva angoixa sobre si arribarien sanes i estalvies a Barcelona...però aquesta ja seria una altra història...)

(...)

Òbviament les botes van arribar. De fet, des de la tardor del 2007, recent tornadade Sant Francisco, la pluja es va entossudir a no acabar de deixar mai més els carrers de Barcelona, amb la qual cosa, des d’aquell moment, les he utilitzat tots els dies grisos amb l’absoluta felicitat de l’amant que es retroba amb el cos de l’estimada després d’un temps d’absència.

El 8 de març de 2010 passarà a la història com el dia de la gran nevada. A banda de les vint-i-cinc hores que vaig tardar per tornar de Bellaterra a Girona i de la gent fantàstica que vaig conèixer pel camí, els meus records d’aquell dia estaran lligats al moment en què vaig descobrir un forat enorme a les meves botes de color tardor.

És el moment d’afegir un altre punt al llistat anterior:

6.- Unes botes de pluja foradades són inútils.

(...)

La qüestió és que s’ha acabat. Aquest cap de setmana les botes passaran a millor vida, però he pensat que, després de tot, es mereixien un comiat digne.

No és de l’objecte, en realitat, del que m’acomiado, sinó de l’olor de la pluja als carrers de Nova York, del soroll de les gotes estavellant-se sobre la teulada del pàrking de l’apartament de Queens, de les corredisses per les escales de l’estació de Canal Street quan s’acostava el metro, de totes i cadascuna de les basses sobre les que vaig saltar anant de Tribeca al Financial District, de la meva vida americana i, en definitiva, de molts, moltíssims records d’un temps que enyoro tant que, a força de pensar-hi m’acaba fent mal el cor.

(...)

Vint i cinc hores envoltada de neu, atrapada a un autocar al peatge de La Roca, amb un ordinador i una connexió a internet donen per molt.

Us pot semblar increïble, però puc jurar-vos que és cert: el dia de la nevada, entre moltes altres coses, també va significar per a mí l’adquisició internàutica d’unes fantàstiques sabates de color blau elèctric que penso portar orgullosa el dia que el sol es digni a visitar-nos.

PD: Anna, Marc, Miquel T. i Miquel M., Gerard, Jordi, Aniol, Narcís, Víctor...

...aquest post és per vosaltres...

vull que sapigueu que, a partir d’ara, cada vegada que miri les meves sabates blaves, pensaré en vosaltres, en la nit que vam passar deambulant pels carrers nevats de Lloret, en el nostre súper esmorzar a l’hotel Olímpia envoltats d’avis de l’IMSERSO i en el joc del mentider.

...després de tot, no va estar tan malament...

La noia americana

2007-09-18T01:08:00.000-07:00

Poc abans de venir, vaig veure com la versió palestina de Mickey Mouse instruïa els nens en la resistència armada contra Israel, en el transcurs d’un programa infantil emès per Hamas. Les imatges, d’una violència esfereïdora, mostraven com el ratolí més famós de la història moria com a màrtir a mans d’un agent israelià, en el transcurs d’un interrogatori.

He pensat sovint en el patetisme desesperat d’aquelles seqüències, titllant de primitiva i salvatge la utilització dels infants per propagar un missatge tan carregat d’odi. De fet, hi he pensat tant, que va arribar un moment en que em vaig arribar a convèncer que aquestes coses ja només passen “allà”, a la punta del món on la vida es divideix en dos bàndols; a aquell racó llunyà del mapa on el futur passa per la mort del contrari; a aquell nom impronunciable que et fa sospirar cada vegada que sents les notícies, donant les gràcies al cel per no haver nascut al lloc fosc del paradís.

I, de tant creure-m’ho, un bon dia, hi vaig deixar de pensar.

(...)

A la Cinquena Avinguda els ulls no donen a l’abast. Plou i és aquell moment del dia en què les oficines comencen a buidar-se pel lunch de dilluns. És qualsevol escena de pel·lícula multiplicada per mil. Els taxis fan sonar el clàxon insistentment; les dones canvien les seves sabates de taló per les botes d’aigua acolorides que, pel que sembla, fan furor a la ciutat dels gratacels; els semàfors s’abandonen a la reproducció mecànica d’un insistent piu-piu que et fa còrrer cada vegada que el llum comença a fer pampallugues; els aparadors de les botigues que, llaminers, et conviden a enlluernar-te per despatxar-te després amb la visió d’una simple etiqueta amb molts zeros... És Nova York, al cap i a la fí. La gran. La impressionant. El lloc on tot és una cursa contra tot i on les coses més sorprenents, salvant les distàncies, no aixequen un pam de terra.

(...)

La qüestió és que mai m’han agradat les nines. Les trobo insulses i frustrades, amb aquella mirada que no mira i aquella obsessió per ser les millors amigues d’una amistat a la que mai podran correspondre. Però plovia a la Cinquena amb la 49 i, encuriosits pel rètol de color rosa d’”American Girl” que anunciava joguines vam entrar la botiga.

L’estranya activitat que hi havia allà dintre ens va sorprendre com un cop de puny. Miressis on miressis, el teu camp visual s’omplia de nenes, de no més de 10 anys, que es desplaçaven per la botiga a un ritme frenètic. Sense acabar d’entendre tot aquell moviment, vaig decidir fixar la vista en una sola de les noies...potser en dues, com a molt. Al cap de pocs instants, vaig veure com les corredisses s’aturaven davant el descobriment d’un dels elements que s’arrengleraven a les lleixes de les botigues...que eren nines, ja m’ho podia esperar... el que mai hagués imaginar era l’objectiu d’aquells petits simulacres del què ha de ser la perfecta noia americana.

L’American Girl de l’any es diu Nicky Fleming. És rossa, té els ulls blaus i un gos que es diu Sprocket. A l’hivern esquia, a l’estiu visita la granja que els seus tiets tenen a Montana, durant el curs fa d’animadora de l’equip de baseball de la seva escola i somia amb ser infermera per guarir els soldats que tornen de la guerra.

Cada any la botiga renova el seu estoc, amb la qual cosa, la noia de l’any canvia i, amb ella, tot allò que acompanya el seu petit món de plàstic. El que no acostuma a canviar són els valors que, a través d’una joguina, el país transmet als seus infants.

American Girl és una de les múltiples marques que Mattel té arreu del món. Segons la pròpia companyia, l’objectiu –tradueixo literalment- és “ajudar les noies a seguir la seva pròpia estrella, a assolir els seus somnis i a ajudar-les a ser les dones que marcaran la diferència el dia de demà”.

Aquesta col·laboració de l’empresa per tal de fer de les nenes americanes dones de profit, es tradueix en la possibilitat de comprar nines que cuinen, que cuiden dels seus fills, que es maquillen, que passen hores al saló de bellesa i que es vesteixen segons la seva pròpia revista on, les nenes de veritat, poden comprar vestits i complements a imatge i semblança de les seves nines.

L’impacte, però, no va acabar aquí. Un viatge en ascensor pels pisos de American Girl és com entrar en un malson surrealista on les nenes vesteixen roba adulta, porten bolsos de conjunt amb les sabates i caminen seguides d’un “personal shopper”...la diferència és que tot allò era real.

Al cinquè pis, cinema amb les darreres estrenes de Nicky i les seves amigues: Samantha, Felicity i Molly...quatre pel·lícules d’una hora de durada expliquen a les espectadores la versió edulcorada de la història dels Estats Units: la Gran Guerra, la independència, la col·lonització del país...A la sortida, una de les assistents de la botiga espera les noies per acompanyar-les al restaurant de la botiga, on dinaran tranquil·lament mentre instal·len les seves nines en cadiretes minúscules. Quart pis, hospital. Dones vestides amb bata blanca examinen seriosament aquells clons mínims, mentre escolten atentament les explicacions de les propietàries. Tercer pis, editorial i fotògraf. Pel mòdic preu de 30$, les visitants poden inmortalitzar-se vestides i pentinades de forma idèntica a la seva nina, tot gaudint del consell d’un estilista...mai no se sap...si la foto queda bé, podria ser que aparegués a la revista que Mattel dedica a aquesta enorme font d’ingressos...El segon pis és el dedicat als personatges històrics: Addy, l’esclava negra que, deixant enrera la plantació on treballa, aconsegueix ser lliure al país de les oportunitats; Josefina Montoya, la noia mexicana que emigra als Estats Units, conservant les seves arrels; Kaya, la índia guerrera que esdevé líder del seu poble; Molly i Emily, les amigues que texeixen roba d’abric pels soldats, convençudes de la necessitat de guanyar la guerra...Al primer pis hi ha la perruqueria, el servei de personal shopper i la llibreria, i a la planta baixa, entre la secció dedicada a les mini-mascotes i la roba esportiva, un munt de dependentes rialleres em pregunten si busco algun regal, o si he perdut la meva filla...

També ric però el meu pensament s’ha quedat al segon pis. El cert és que no puc deixar de pensar en aquesta història americana feta a la mida d’un país que tremola davant el poder de l’Euro, que es lamenta a diari dels preus de les hipoteques, que acaba els seus informatius amb el nivell de terrorisme del dia, que ha fet dels pedaços de dues torres orgulloses la bandera d’una guerra incomprensible...

A la Cinquena Avinguda ha deixat de ploure. Els taxis continúen fent soroll i les dones tornen a lluïr les seves sabates de taló, fent ressonar les seves passes sobre l’asfalt humit. Central Park s’intueix al següent pas de vianants. De cop i volta m’han vingut al cap unes imatges que, de tan llunyanes, donava ja per oblidades. És un ratolí, explicant la seva pròpia versió de la història. És Mickey, que alliçona els infants palestins i els inculca l’odi israelià, igual que Nicky ven el somni americà i ensenya les dones de demà a pensar en les tropes que lluiten per la llibertat del seu país.

Tan lluny i alhora a prop.

L’Empire State es retalla contra un cel ennuvolat.

Benvinguts a la ciutat dels somnis.

http://www.americangirl.com/

http://www.youtube.com/watch?v=lZEGsnWZKh8

Rentadores i altres petites perversions

2007-09-09T22:31:00.000-07:00

De tots els vicis de l’existència humana el més involuntari és el de la mirada. Instants imperceptibles, hores senceres, moments d’una vida capaços d’enganxar-nos, de fer-nos desertar per una estona del cos que ens allotja per centrar-nos únicament en allò que els nostres ulls s’obstinen en no deixar escapar.

La meva vida americana continúa a Elmwood, un barri residencial al sud de la ciutat, de cases amb jardí farcits d’esquirols que salten a mitja tarda sobre les teulades, de cafeteries on els estudiants de música toquen peces per als veïns, de nens que juguen al carrer i d’homes que fan el seu footing matinal empenyent cotxets als que viatgen nadons rosats. La vida americana en aquest punt és molt millor del que mai hagués pogut imaginar quan vaig iniciar aquesta aventura.

Si em preguntéssiu si trobo a faltar algun objecte de la meva quotidianeitat a Barcelona, sense cap mena de dubte us diré que enyoro la meva rentadora. No hi ha espai, ni ganes de tenir-lo per a coses com aquestes, a les cases del sud de Califòrnia.

Els blocs de pisos solen tenir-les a la planta baixa o bé amagades al darrera, al costat dels contenidors com sí, més que electrodomèstics, fóssin el lloc on la comunitat sencera procedeix a netejar els seus pecats. A l’apartament de San Francisco, per exemple, el servei de bugaderia de la cantonada regentat per un matrimoni xinès i els seus dos fills, feia l’agost tot l’any amb els habitants del bloc on jo vivia, ja que la seva presència a l’edifici era més habitual que la dels propis veïns.

Al meu petit paradís d’Elmwood tampoc hi ha rentadora. Des de fa una setmana la visita a la bugaderia està entre el meu llistat de tasques setmanals i dia rere dia distribueixo curosament la meva roba bruta en funció de la urgència del seu ús un cop neta.

Cada rentada, dos dòlars; cada sis minuts de secadora, 25 centaus.

És per això que he sabut com de sofertes són les peces clares o quina poca consistència tenen les fosques...barrejo colors i coloraines com mai ho havia fet.

En set dies he oblidat tots els principis del rentat i l’eixugat que, a força de tenyir i d’encongir peces, sovint alienes, vaig aprendre.

A la bugaderia d’Elmwood hi ha 25 rentadores que treballen des de les 7 del matí fins les 12 de la nit, juntament amb les seves companyes de fatigues, unes assecadores de dimensions gegantines que fan girar les seves entranyes a una velocitat endimoniada. En realitat, aquesta nau industrial a un dels carrers més concurreguts del barri, és un veritable club social on no hi falta la dispensadora de begudes, la connexió wireless, un televisor i, fins i tot, algunes màquines de videojocs on, mentre fas la bugada, et permeten pilotar un cotxe de Fòrmula 1, perseguir els “dolents” pels carrers de L.A. o fer no sé què per protegir la terra dels atacs marcians.

Tant amb compte com diuen les instruccions, vaig introduir una per una totes les peces brutes...roba interior en la seva gran majoria i mitjons...un munt de mitjons idèntics que, a força de rentades han perdut la seva forma. A partir del moment en què la màquina s’empassa els diners, no has de fer res més que seure i esperar...res de marxar a fer un volt perquè, com bé diuen els cartells que envolten les màquines, sempre hi ha algú que observa amb la intenció d’endur-se la teva roba.

...no faré comentaris fàcils, però no acabo d’entendre què faria la senyora Maria de torn, amb els meus sostenidors bruts, per dir alguna cosa...

Desprevinguda sobre el doble ús de la bugaderia, em vaig endur un llibre i, mentre intentava entendre la fixació que té Paul Auster a parlar al seus llibres de gent que es dedica a escriure per distreure la mort, des de la taula del costat un noi va preguntar-me què llegia. Vam començar a parlar sobre el “Brooklyn Follies”, sobre Auster, sobre Nova York, Berkeley, sobre la vida en general...era estudiant del darrer curs de biologia a la Universitat i li encantava llegir.

Després de 27 minuts, la meva rentadora em va avisar quan el noi m’explicava que tenia una germana que havia fet la tesi doctoral sobre William Borroughs, un dels artífexs de la Generació Beat, i que per culpa d’aquesta vinculació familiar amb l’escriptor, ell era un autèntic fanàtic del grup literari.

Quan em vaig aixecar per anar cap a la rentadora, el tal Edward, es va avançar i em va portar un carro per traslladar la meva roba, ara ja neta, cap a l’assecadora. Els texans, les samarretes, els mijons, les calces, els sostenidors...vaig treure de l’aparell tota la meva bugada, estirant-la per tal que no es deformés, comptant totes les peces per no deixar-me’n cap a la rentadora. El noi semblava comptar-les amb mí...les mirava amb gran atenció, fruïnt, com si, en realitat, mai hagués vist res del que anava introduint pausadament a l’assecadora. Seguia parlant... Berkeley, Califòrnia, Obama...però ja no em mirava. Ell seguia al meu costat, recolzat al carro, però els seus ulls es perdien darrera cadascuna de les peces de roba que anaven entrant a l’aparell.

Vaig tancar la porta de l’assecadora i vam seguir la conversa a la taula. De la literatura a la música clàssica i a l’òpera...una gust, vaja...una ànima sensible, un esperit treballat a base de cultura...vaig donar gràcies al cel per haver transformat una tarda d’avorrida i sorollosa bugada en unes hores tan agradables...

La màquina es va aturar i vaig anar a recollir la meva roba. Aquesta vegada, l’Edward va continuar assegut, recuperant la lectura del llibre que portava. A través de la porta transparent de l’assecadora, vaig tornar a veure com resseguia el meu gest amb la mirada en treure les peces del tambor. Vaig pensar que devia estar reflexionant sobre alguna de les pàgines del seu llibre i que, tot badant, havia aturat els ulls sobre la meva roba.

Però la mirada seguia intensa, persistent i descarada mentre plegava pausadament totes les peces, delectant-me en l’olor de net i en la buscada perfecció de tots els plecs...potser no conec l’obra de Borroughs, però a roba ben plegada no hi ha qui em guanyi...almenys quan tinc espectadors...

Quan acabava de plegar el darrer dels meus tangues, aquell pou de saviesa en forma de post-adolescent, se’m va acostar i em va somriure. Vaig pensar es venia acomiadar perquè la seva assecadora també s’havia aturat. Va tornar a somriure i em va dir sense deixar de mirar les calces que tenia a la mà:

- Your G-strings are killing me...Wanna have a screw... or what?

Em vaig quedar sense paraules...res de metàfores...literalment em van caure les calces a terra de l’ensurt...

Ell, sense deixar de mirar-les, me les va tornar. Jo vaig dir “thank you” i “sorry” i "good bye" i crec que, fins i tot, "have a nice day", no sé, i vaig entatxonar la meva roba neta dins la motxilla bruta que tragino des de fa tres mesos.

Vaig sortir de la bugaderia tan ràpid com vaig poder, encara notant els seus ulls clavats a la meva esquena on, en aquell moment, es barrejaven els meus tangues nets.

I és que, al cap i a la fí, una mirada és una forma més de perversió, a un peep-show dels carrers més sòrdids de qualsevol ciutat o a una bugaderia de monedes a un barri benestant a l’est de San Francisco...

I pel que fa a l'amor

2007-09-03T23:59:00.000-07:00

D’una ciutat que es pinta les galtes de daurat per desitjar-me un bon dia i que a les nits s’entossudeix a acotxar els meus somnis amb un vel de boira no podia esperar res més que enamorar-me amb avarícia. Amb l’aferrissat instint de possessió irreal del qui sap que allò s’acabarà algun dia; amb la por que el temps, la vida o la distància acabin difuminant olors, colors i sensacions; amb el regust amarg de la recança de no haver descobert cadascun dels racons de la pell estimada; amb la fugaç i estranya eufòria de l’orgasme en uns nous braços i l’estranya buidor que deixa la marea en allunyar-se de la platja en hores baixes.

Aquests dies visc a North Beach, una mena de terra de ningú al què segurament és un dels punts més elevats de San Francisco. Un apartament al peu de la Coit Tower s’ha convertit en una mena de trona des de la qual veig com el sol dibuixa ombres xineses amb la boira, jugant amb la vermella geometria del Golden Gate; o com el far d’Alcatraz gira i gira amb insistència, picant-me l’ullet des de la distància.
Des del meu nou pis, subllogat per una setmana, les hores prenen com a punt de referència les campanades de l’església de Washington Square i el meu temps voldria aturar-se per endreçar, per sempre més, a la memòria, cadascuna de les sensacions que m’interrompen l’alè mil i una vegades al dia.

A North Beach conflueixen dues cultures: la xinesa, d’una banda, i la italiana de l’altra. Trencat per Columbus Avenue, aquest barri esquitxat de desmesurades pujades i baixades, tenyeix els seus carrers amb banderes dibuixades als fanals, delimitant territoris i explicant al visitant que Amèrica, en realitat, no és dels americans, sinó d’aquells que travessen el mar a la recerca d’un somni.

Al Chinatown de San Francisco, al de veritat, al que no apareix a les guies, els fanalets vermells no pengen entre casa i casa:s’amaguen a la quotidianitat d’una vida més enllà de la fotografia turística. A l’autèntic Chinatown no hi ha portes amb lleons dragoníacs: l’únic monstre a superar abans d’endinsar-te a Stockton Street és l’absolut mutisme dels autòctons, les mirades hieràtiques i la malfiança del qui se sent observat. Al barri xinès de San Francisco els únics gats que hi ha no donen sort al visitant aixecant la poteta des de la seva catifa vermella: mengen escombreries i s’amunteguen mandrosos a la porta de les peixateries on la pesca del dia agonitza en capses de plàstic plenes de gel de color gris.

He passejat amunt i avall pel carrer Stockton matí i tarda sense més motiu que el de sentir una pessigada al cor a cada nou descobriment: les cues de sardina assecada emergint victorioses de les galledes de fusta, les parades de suc de tapioca, les arrels marronenques de mútua i desafiant abraçada, les dones silencioses que traginen carros de rodes fràgils amb la compra del dia, els avis que improvisen una partida de dames sobre la vorera....

Una mà petita i ossuda m’ha ofert un tall d’alguna cosa semblant a una poma. Quan l’he tastat m’ha assenyalat l’interior de la botiga i, sense decidir el gust de l’improvisat reclam, m’he endinsat a un magatzem d’insospitades dimensions on la venda de fruita i verdura és anecdòtica en comparació amb la resta dels productes que ocupen la pràctica totalitat de l’indret. Peix fresc perfectament arrenglerat darrera els mostradors. Ànecs desplomats, peces senceres de vedella sorgint de la nevera entre els braços d’homenets d’ulls horitzontals vestits de blanc, llaunes de colors xerricants amb lletres cridaneres, plantes d’aparença descarada i de destí indescriptible, obstinades a entorpir la mirada estranya en un indret on sóc l’única occidental...

He comprat figues, prunes i una mena d’avellanes amb un gust que no aconsegueixo identificar. La dona de la caixa m’ha assenyalat el total sense mirar-me. És probable que no parli anglès, igual que és probable que tampoc el necessiti en aquest gueto construït a base d’enyorança.

Novament a Columbus, un crit gairebé a cau d’orella m’ha trencat el pensament. “Buona Sera!!!! Looking for a Trattoria????. We have the best pizza della città”.

La Bella Napoli, el Café Trieste i La Mamma m’expliquen que he traspassat la frontera i que, entre el gairebé autisme i la desbordant xerrameca, entre l’absència o la delectant presència d’una mirada, o entre l’aparent inexistència i la rotunda seguretat de l’existència, només hi ha un carrer de distància.

Xinesos i Italians a North Beach. Russos a Nob Hill. Llatins a Mission. Japonesos vorejant la geografia de Van Ness…San Francisco és una indret de memòries llunyanes, d’històries viscudes en temps superats per la distància, de futurs construïts a base de somnis i de llàgrimes.

A una ciutat capaç de vestir el seu escenari amb els decorats de qualsevol racó del món i de fer-me sortir dels pensaments més profunds, tot fent dringar la campana d’un tramvia de color de llavis femme fatale, no puc fer res més que jurar-li amor etern.

I és que l’amor, igual que la mateixa vida, no és res més que aquell cúmul de moments en què ets capaç de descobrir l’olor del vent, el color de les hores o la part més freda del sol. És l’instant en què saps amb certesa que per molt que passi el temps, per molt que el desconcert, les noves emocions o el desempar més absolut vessin a raig pels racons de la teva existència, res, absolutament res esborrarà el record del moment en el què el rellotge es va aturar per tal que veiés la posta de sol darrera el gegant vermell de la badia de San Francisco.

(...)

Després el temps ha seguit el seu curs i el minut següent m'ha sorprès amb un somriure als llavis.

El gos amb botes

2007-07-27T22:40:00.000-07:00

El Cerrito Plaza és un micromón a dues parades de Berkeley; un d’aquells no-llocs inversemblants als què Baudrillard dedica bona part dels seus comentaris sobre la potmodernitat. Aquest centre comercial –imagino que com la majoria dels que omplen gairebé tots els pobles de la Bay Area- té la peculiaritat de passar desapercebut des de qualsevol dels carrers del municipi que l’acull. És com si no existís; no hi ha vida més enllà de les parets dels comerços que l’habiten. De fet, he arribat a pensar que els oasis al mig del desert vindrien a ser una cosa així: apareixen al mig del no res, t’enlluernen amb les seves meravelles fins el punt de perdre la noció del temps i, quan decideixes reprendre el teu camí, te’n vas amb l’estranya sensació d’haver estat somiant durant mil hores seguides, perquè allò no t’ha pasta mai de la vida...

Seguint els consells del noi amb el què, des que vaig arribar, intercanvio conversa, cafès i anècdotes sobre la vida a una i altra banda del món, vam decidir anar una tarda a El Cerrito Plaza a la recerca del què en Daniel em va descriure com “la millor verdura de la badia”. Farta de vegetals orgànics que, de tan brillants, semblen de mentida, i cansada de veure com les pomes, els tomàquets o els espàrrecs, tant se val, romanen inalterables durant tot un mes fora de la nevera, vam fer una petita incursió a l’indret recomanat.

Oblidava explicar-vos una dada important: en Daniel és vegetarià. No cal que us digui que aquest fet va ser absolutament convincent per acabar de propiciar l’excursió al poble del costat.

El primer que penses quan surts de l’estació és que el maquinista t’ha pres el pèl quan ha anunciat –amb aquella pronúncia tan “clara” que els caracteritza- el nom de la propera estació: SERITOU PLASSSSA. Un carrer, una benzinera i el no res.

De sobte, descobreixes una mena de conjunt buit al costat del qual creixen les naus industrials. Aleshores, sense adonar-te’n, un gran rètol de color blau t’inunda el camp de visió. No hi ha dubte. Ross, dress for less et dóna la benvinguda amb tota la contundència de la seva tipografia: has arribat a El Cerrito Plaza.

Roba, llibres, videojocs, caixes de sabates apilonades darrera les portes de vidre, mercaderies fantàstiques anunciades amb rètols de colors, grans magatzems on les vitamines s’amunteguen a les estanteries condensades en bidons amb capacitat de 5 quilos...ferro, sodi, magnesi....
Quan era petita hi havia uns dibuixos animats que m’encantaven...el Superratón!!!!!...recordeu??...aquella rateta savionda i voladora amb accent llatinoamericà que sempre acabava salvant el món amb una frase: “amigos, no olviden supervitaminarse y mineralizarse”...doncs us prometo que, a la societat americana, els consells d’una rata han tingut més efecte que les conseqüències a la guerra d’Irak.

Com que això seria una altra història, torno a El Cerrito per explicar-vos que, sense saber com ni perquè, havien passat quatre hores i que, quan anàvem a la recerca de la verdura, vam descobrir una nova superfície: The pet center. El paradís de les mascotes, vaja.
Atrets per unes gàbies gegantines des d’on et saludaven uns conills nans de color blanc que semblaven haver sortit del photoshop del mateix Walt Disney –per fí descrionitzat-, vam entrar a la botiga.
Per tal que us en feu una idea, us diré que el lloc en qüestió podria tenir unes dimensions similars a les de la planta de la Catedral de Girona, el terreny de joc del Camp Nou, o, per exemple, el de mig Maremàgnum, per dir alguna cosa...molt d’espai!!!, o almenys el suficient com per passar-hi una hora i mitja més, sense pensar en la fruita, la verdura o qualsevol que hagués estat el motiu que aquella tarda del mes de juliol ens va portar a El Cerrito.

Una boa constríctor; peixos tropicals de colors inimaginables; ninots fets de plomes per tenir content el teu canari –la versió “canaril” de la nina inflable, vaja-; salses amb gust de pizza, carn a la brasa o guacamole per acompanyar el pinso del gos; cinturons de seguretat per obligar la teva mascota a seure confortablement al cotxe; raspalls de dents amb el corresponent dentrífic amb gust de maduixa o clorofila, tamany cadell, adult o gos a punt de la jubilació; disfresses d’Spiderman, princesa o marine –sempre en funció de la imaginació i l’afany de protagonisme del gos en qüestió-; canyes de pescar amb motor i peix incorporat per entretenir el gat en els moments de tedi; perfums per disfressar l’olor de l’animal; bossetes en forma de motxilla per tal que l’animal s’ autotransporti el menjar els dies d’excursió...

De sobte, quan pensàvem que ja ho havíem vist tot, a la secció de samarretes California Style va aparèixer l’inimaginable....unes botes de color vermell passió, per animar el gos a passejar els dies de pluja sense necessitat de mullar-se les potes. Vermell, lila o blau marí, tal com deia l’anunci, els “fashionable colors” de la temporada.
Pels dies de pluja extrema, també hi havia la versió de catxú dur de color negre, absolutament insulsa, segurament per gossos aliens a la metrosexualitat i a la recerca de l’estètica a qualsevol preu que omple els nostres dies.

Ara que coneixeu la meva passió per les sabates ja no cal que continui la història. Només us diré que aquella tarda, la nostra compra alimentària es va limitar a un paquet de sushi, quatre pomes i un parell de bosses de verdura congelada...tot això mentre començaven a baixar la persiana del supermercat que ens havia recomanat en Daniel, mentre el noi de la caixa ens mirava amb cara de pocs amics. Normal, i més tenint en compte que ja feia un quart d'hora que teòricament havien d'haver tancat.

PD: Pelut, amic, company de jocs i passejades pel parc del costat de casa, vull que sàpigues que a l’armari d’un apartament de Califòrnia hi ha quatre botetes de color blau marí que et faran ser el gos més estrany del barri quan la pluja de tardor s’instal·li als carrers de Girona. De tota manera, si et serveix de consol, et diré que, segons el gran Dalí, la vida és massa curta com per passar desapercebut...o, millor encara, que tal com deia el meu venerat Wilde, la moda és tan efímera que se li ha de perdonar tot.

Ara ja saps què has de dir si algun gos s’atreveix a ficar-se amb les teves botetes noves!!

ESMORZAR AMB FLORS

2007-07-26T10:12:00.000-07:00

Avui és 26 de Juliol. Quart aniversari d'aquest canvi a la vida que es diu matrimoni. Des de l'altra punta de món ens ha arribat una felicitació tan carregada de tendresa, tan plena de bons desitjos i de grans records, que no he pogut reprimir les ganes de ensenyar-la al món sencer.

Aquest post és per a la Maria Mercè i en Pere. Gràcies per no oblidar la data, per regalar-nos els vostres pensaments i per fer d'aquest començament de dia un moment tan especial.

Les flors són precioses. Gràcies novament.

Sobre reines i princeses

2007-07-23T00:31:00.000-07:00

Oscar Wilde limitava a dues les tipologies de dones. Per a l’autor, d’una banda, hi havia les dones lletges. D’altra banda, les que es pinten.
Sense arribar a aquest extrem, el cert és que durant el mes que porto a Califòrnia , el tren que connecta Berkeley amb la resta de la badia, ha estat un peculiar forat a través del què he pogut observar tot món tan aliè i alhora tan familiar que no he pogut reprimir les ganes d’abocar sobre el teclat aquest cúmul de pensaments desordenats que em venen al cap cada vegada que, de camí a San Francisco o de tornada a casa, presencio una escena similar.

La situació gairebé sempre és la mateixa: recorre l’andana amb la mirada fixa al rètol que, de forma intemitent, anuncia la direcció i el temps d’espera del proper tren. S’hi acosta. Mira les lletres vermelles una i altra vegada, infatigablement, rabiosament, desesperadament, com si en l’intent li anés la vida. Però les lletres desapareixen i la pantalla es torna negra. És aleshores quan torna a dipositar sobre l’andana la mateixa mirada infatigablement desesperada, només que ara, la desesperació s’ha tornat por i la manca de fatiga s’ha convertit en incertesa. I torna a caminar amb la mirada fixa al cartell, però les lletres vermelles no apareixen.
La megafonia escup alguna cosa semblant a l’anunci d’un tren i, aleshores, l’atenció sembla haver-se traslladat a l’oïda. La gent s’aparta de la via. Com tot, aquí els trens també van a l’engrós; el seu soroll és descomunal en comparació a les dimensions de les estacions.

Aleshores, la seva mirada es creua amb la meva. S’acosta i pronuncia un nom estrany amb un accent inconfusible. Quan li pregunto si parla espanyol somriu i em pregunta si el tren que s’acosta és el que va a Richmond. Quan li dic que sí, i que jo vaig en la mateixa direcció torna a somriure. Pugem al tren i seiem de costat, com si fóssim velles amigues que s’han retrobat una tarda qualsevol a una estació qualsevol.
M’explica que ve de Mèxic, que fa dues setmanes que viu a un dels pobles de la zona, que té una amiga que treballa a una cafeteria de San Francisco i que l’ha anat a veure. Que no parla anglés i que no sap llegir massa. Que quan surt al carrer té por, perquè ni parla ni llegeix del tot. Que té por, però que ha vingut a treballar i que, poc a poc, segur que tot millora.

El tren s’atura a Embarcadero i s’omple de personatges diversos que, carregats de bosses, tornen a casa després d’una tarda de rebaixes. Hi ha un grup de noies negres que no para de riure. Riuen des de que han entrat i, quan parlen, la seva veu ressona per tot el vagó potent, orgullosa, amb la seguretat del qui se sent a casa seva, amb la tranquil·litat de saber que són les reines, que el món gira al seu voltant i que la resta és pura anècdota.

West Oakland. Les noies parlen alt, riuen i gesticulen sense parar. Una d’elles descobreix que, darrera nostre, han quedat buits quatre seients. Travessen el vagó altives, rialleres, amb els pantalons texans oprimint els seus malucs enormes I l’inevitable cúmul de greix abraçant-les la cintura. El tren frena de cop abans que hàgin aconseguit instal·lar-se als seients i elles riuen. Han xocat l’una contra l’altra sense poder-ho evitar i no paren de riure; el vagó sencer les mira amb un mig somriure. Són les reines.

La meva companya fa estona que no diu res. Mira les noies de la mateixa manera que, minuts abans, mirava el senyal que anunciava el proper tren, amb els ulls tan oberts que em pregunto què deu estar pensant. De sobte, com si despertés d’un somni es mira les mans, la bossa taronja que reposa a la seva falda, els mocasins color marron tristesa que sobresurten sota els baixos d’una faldilla tan negra i tan llarga com deuen haver estat les dues setmanes que porta al país.

La seva parada és la propera. 12th Oakland. Em dóna les gràcies i em desitja sort. El tren s’atura, s’obren les portes i veig com se l’emporta el corrent de passatgers que baixa del vagó. Abans que engegui el convoi la veig aturada al mig de l’andana, mirant a una i altra banda, segurament pensant quina és la sortida que la portarà de tornada al carrer d’on ha sortit aquest matí.
Finalment, es decideix per l’escala més concurreguda. El tren engega i, al mateix temps, la veig desaparèixer pel forat de l’escala mecánica.

A la cua del supermercat, contemplant els lleons marins del Pier 39, o a l’andana del BART, tant se val el lloc o el moment del dia. La qüestió és que en el meu camí diari no he deixat de trobar, com el mateix Wilde, dos tipus de dones: les reines, d’una banda, I, de l’altra, princeses de mirada espantada que, un bon dia, decideixen deixar-se la por a casa per buscar infatigablement, desesperadament, rabiosament I, sobretot, valentament, la seva sabata de vidre.

Necesitaba exterioritzar-ho. Bona nit des dels país dels somnis. Des del palau de les dues cares de la moneda.

Del color del cel de San Francisco

2007-07-07T00:29:00.000-07:00

No desvetllo cap misteri si us explico que sento una irrefrenable passió per les sabates. No puc evitar-ho. Tant se val que miri de caminar en línia recta i a pas ràpid, concentrada en el repicar del meu caminar sobre l’asfalt mentre miro d’espantar els coloms que aterren a sotragades per les voreres. Tant és que pensi profundament i a consciencia; que llegeixi o que m’encanti mirant els núvols...és igual...sigui com sigui, acabo aturant-me en sec i girant de cop, a dreta o a esquerra –de vegades a dreta i a esquerra simultàniament- segons el cas, davant la simple intuició de l’aparador d’una sabateria.

Asseguro que la meva no té res a veure amb la història de l’escriptora de Manhattan que, juntament amb les seves tres amigues, ha elevat Manolo Blahnik a la categoria de mite. Sex & the city ni tan sols era un òvul quan jo ja desesperava el meu pare mirant i remirant els aparadors de les poques sabateries d’una Girona que, a finals del 70, encara era grisa i negra.

Recentment he descobert que, durant els viatges, sento més que mai la imperiosa necessitat de traspassar la porta de la sabateria per calçar-me, en un lapse de temps imperceptible, l’objecte de la meva atenció.

Tinc sabates de tots els llocs que he visitat en els darrers anys: de Sevilla, unes botes d’un color tan vermell com els geranis que pengen dels balcons del barri de Santa Cruz (la Ruth i en Jordi dónen fe); de París, unes mules verdes que em fan pensar en la gespa dels Camps Elisis; les d’Egipte són unes babutxes amb olor de pols, de color desert i el record de riure moltes hores seguides; de Madrid, uns esclops surrealistes amb regust agredolç de la “movida” al barri de Chueca; de Nova York, unes ballarines negres, còmodes com sabatilles i tan austeres com el pont de Brooklin;de Menorca, unes avarques del color de les postes de sol a Ca’la Galdana; de Chicago, unes bambes insulses com el propi vent que sacseja la ciutat gairebé tots els dies de l’any...

He sabut que les sabates, per a mí, són un bocí de les ciutats que visito. És la meva manera d’arrencar, per sempre més, el record dels carrers, de les olors, de les passes que ressonen una i altra vegada posant música a l’asfalt, del cansament, de l’alegria, de la nostàlgia o de la tristesa, tant se val...les meves sabates són un trosset de vida.

Les de San Francisco són de xarol blau. Un blau tan intens com el que contrasta amb el vermell del Golden Gate els dies que la boira decideix quedar-se a casa. Un blau tan brillant com les columnes que decoren les cases del Chinatown. Tan apassionat com els murals del barri llatí de Mission. Tan impropi com els rètols de neó que anuncien les esglésies a Castro i tan autèntic com les cases victorianes de High Ashbury.

Les meves sabates són San Francisco i això em fa absolutament feliç. Sé que d’aquí a un parell de mesos, quan a Barcelona plogui i els exàmens, els articles, les obres del pis o la simple idea de pensar en el dinar de l’endemà se’m faci una muntanya, em posaré les meves sabates de color cel californià i somriuré amb recança, recordant el temps viscut a la ciutat dels mil somnis.

PD. Aquest post va dedicat especialment a tu. Diumenge és el teu aniversari i, amb la distància, no se m’ha acudit millor idea que regalar-te un perquè. Per molts anys des del cel de San Francisco.

4th of July...o el què és el mateix: Independence Day

2007-07-06T00:04:00.000-07:00

Família, barbacoa i focs artificials. La festa que commemora la independència americana es sintetitza en aquests tres elements. Berkeley transpira ambient festiu des de fa dies. El supermercat del barri s’han omplert de nois vestits de verd –òbviament llatins- que omplen i reomplen les neveres, les estanteries de les begudes i els expositors d’estris de cuina. La caixera –que es diu Monique i té les dents més separades que he vist mai- m’ha explicat fent cara de circumstàncies que aquesta setmana han venut més carn i més begudes alcohòliques que en tot l’any i, la veritat, no sé perquè s’estranya tant, almenys són conseqüents pel que fa a la celebració de la independència...

El tema focs artificials encara l’hem pogut salvar, però com que no tinc família, ni amics que em convidin a menjar carn a la brasa, he reservat el dia per fer una mica d’exercici i per anar a veure l’apartament que finalment he llogat per l’últim mes de la meva estada. L’estudi en qüestió està a l’altra punta de Berkeley, a Elmwood, un barri residencial ple de casetes de fusta multicolor i nens que juguen amb gossos abillats amb samarretes Tommy Hilfiger...tot molt bonic, vaja.
La passejada, entre d’altres, m’ha servit per rebutjar una de les idees que he defensat aferrissadament des de que vaig arribar: l’ordre dels americans per a la vida quotidiana. Em sap greu. Retiro tot el què havia dit al respecte. Els americans són ordenats per segons què...per les coses esencials són un autèntic desastre!.

La qüestió és que, com deia, la meva idea era començar el dia visitant l’estudi d’Elmwood i, de camí, fer els meus exercicis de “cardio”, que és com anomenen aquí al sa costum de caminar a diari uns quants quilòmetre a pas ràpid. El lloc en qüestió estava al número 1819 del carrer Piedmont. He arribat al 1680 i per aquells misteris inexplicables de la vida americana, el carrer s’ha acabat. He fet i he refet l’ultim tram del camí i res de res...per acabar d’amanir la situació, com que era un dia festiu, la ciutat estava, literalment, buida.

Quan començava a pensar en una estranya maledicció com la del pis 13 dels hotels d’aquest país, sobtadament ha aparegut una noia d’aspecte llatí que m’ha dit que no tenia ni idea del que li deia, però que podiem preguntar dins de l’edifici. Suposo que la meva cara devia ser un poema, perquè ha rigut i m’ha dit que no em preocupés, que l’edifici en qüestió era una llar d’avis i que ella anava a visitar la seva mare.

Hem entrat i el primer què he vist ha estat una desena d’àvies vestides “de diumenge”, enclenxinades fins el punt de l’absurd, mirant la porta amb l’expectació del nen que espera la seva mare a la sortida el primer dia d’escola, agafant bolsos impossibles, primer, amb la pressa del qui acaba d’adonar-se que està a punt de passar-se d’estació, per tornar-los a deixar sobtadament en descobrir que els dos rostres que han traspassat la porta són el d’una senyora llatina i el d’una noia de cabells arrissats i cara despistada...res a veure amb el del fill o la néta que esperen ansioses des de fa hores.

De sobte, un barret de palla ha fet un pas endavant. A sota he descobert una senyora grassoneta i tafanera que, després d’interrogar-nos, m’ha dit que no em preocupés, que ella, la Megan, m’acompanyaria...i tant que m’ha acompanyat!!!...m’ha acompanyat fins el punt d’ensenyar-me tota la residencia, gimnàs inclós, i de portar-me a la seva habitació per convidar-me a tè amb llimona i galetes d’ametlla, mentre em donava consells de tota mena...

Total, que al final jo també he celebrat el 4th of July en família...ara ja puc dir que tinc una “American Mom”, una mare adoptiva que abans de marxar m’ha explicat que ella havia estat especialista en Biomedicina i que havia traballat durant molts anys com a professora a la universitat. Quan ja estava convençuda que la meva capacitat de sorpresa ja estava al seu límit, m’ha portat a un laboratori i m’ha dit que entre aquelles parets es va inventar la bomba atómica...LA BOMBA ATÒMICA!!!!...

La Megan m’ha acompanyat novament a Piedmont. El carrer quedava tallat per una casa i una avinguda perpendicular, però seguia dos blocs més avall...vet aquí el desordre americà...com poden fer carrers en zig-zag que queden tallats per cases???
Quan he arribat a l’estudi, el llogater –que per cert és escriptor de contes infantils- no podia parar de riure en sentir el meu segrest a la llar d’avis.

La resta del dia, més o menys normal. Classe de Kundalini Ioga amb un grup de divorciades, solterones, dones de mala vida, mares desnaturalitzades, renegades socials o desgraciades com jo, sense família, ni barbacoa ni previsió de focs artificials...és que si no, no s’entén què feien allà, fent Ioga a les 14.30 de la tarda quan hauríen d’estar atiborrant-se d’hamburgueses, de muffles i d’amanides amb salsa de iogurt, mentre el tiet graciós de torn explica l’últim acudit que ha sentit a la tele.

De fet, quan hem acabat, ni tan sols m’han desitjat “Happy 4rth” i això, aquí, vol dir estar de molt i molt mala llet, o sigui que no dec anar tan desencaminada....

En fí, doncs això...Feliç 4 de Juliol, que és el que toca. Jo me’n vaig a veure els focs des del port de Berkeley.

Una imatge val més...

2007-06-25T22:36:00.000-07:00

El Dia de l'Orgull

2007-06-25T22:23:00.000-07:00

10 del matí de diumenge 24. Mentre Catalunya es recupera de la nit de San Joan, el BART (Bay Area Rapid Transit...els Ferrocarrils Catalans a la californiana) en direcció a San Francisco és ple a vessar. Les estacions d’Embarcadero, Powell i Montgomery, centre neur`lgic de la ciutat- són veritables exploracions involuntàries de l’anatomia del veí o la veïna de vagó per culpa del tancament de portes que comprimeix gent de tots colors i les olors darrera les finestres del tren.
Finalment el conductor, a banda dels habituals acudits amb què sorpren els turistes, anuncia la propera parada: Civic Center. El vagó es buida i els passatgers s’arrengleren al peu de l’escala mecánica.

Aquí la gent és ordenada, tot s’ha de dir. A les parades del transport públic hi ha una línia negra pintada a terra, assenyalant on quedarà la porta del vehicle un cop s’aturi. D’aquesta manera, els viatgers tracen una impecable recta perpendicular a la marca del terra. Un ordre que ningú, absolutament ningú altera un cop arriba el vehicle de torn.
Quan l’escala emergeix al carrer, dos nois de dents blanquejades (aquí, si no et blanqueges les dents, val més que no surtis de casa...el pitjor que et pot passar és ser hispà, fumador i, a sobre, no haver-te blanquejat les dents en la teva vida!) i collarets multicolors em donen la benvinguda clavant-me, sense previ avís, un adhesiu en plena pitrera, demanant donacions per la lluita contra la SIDA.

San Francisco celebra el Pride Day i tota la ciutat es paralitza per celebrar amb la comunitat gay el seu dia de l’orgull. De fet, aquesta punta de món allotja la comunitat homosexual més nombrosa del planeta, ubicada majoritàriament al barri de Castro.
Tafanera de mena que sóc, sempre m’he preguntat per què a San Francisco i no, per exemple a El Cerrito, o a Petaluma, per dir alguna cosa...el cert és que aquesta mare de totes les respostes que és internet va revelar-me el perquè de tantíssima concentració de feromones en direcció a un mateix sexe a San Francisco.

Sembla ser que l’orígen rau en el segle XVIII, quan el 90 per cent de la població eren homes dedicats a la mineria i a la pesca. La meva mare, gran defensora del refraner popular, en casos com aquests diria que “a falta de pan, buenas son tortas”...doncs això...que davant la mancança de fèmines, alguna cosa havien de fer...de fet, històricament la situació tampoc era nova...i si no, que ho preguntin als grecs...

El Dia de l’Orgull és una festa de colors impossibles, de roba indescriptible, de moviments inesperats i de somriures, molts somriures...la gent riu tant que hom diria que els falta un bull si no fos perquè, un cop allà, tu també somrius i desitges a tothom un bon dia.
Sis hores de desfilades de carrosses de tota mena: en forma de llauna de Pepsi Light, d’avió de la Panamerican amb hostesses i hostessos, de tenda de campanya amb els corresponens boy-scouts, cotxes de policia amb agents de l’ordre amb manilla i bigoti a lo Freddy Mercury ...no donava a l’abast per veure-ho tot...que no donava crèdit, ja us ho podeu imaginar!!!.

Socarrimada pel sol després de dues hores, integrant-me a la festa fins el punt de decorar el meu cap amb una corona que em va col·locar una drag-queen, i de participar de les aclamacions o dels crits col·lectius al pas dels polítics locals dins les carrosses (en plan Joan Clos amb en Carlinhos Brown...ara ja sabem d’on va treure la idea), vaig decidir endinsar-me entre la gentada que recorria les parades adjacents al Civic Center.

Allà venien de tot...des de samarretes amb la icona gay, fins a cupons de participació en cursos de penetració anal –amb la primera sessió de franc-, passant per altres minúcies com preservatius, banderes o barrets de cow-boy, entre d’altres.

La festa es va acabar per mí quan, després de passar una bona estona encantada en una parada de vibradors que prometien cent orgasmes sense canvi de bateria, se’m va acostar una noia enorme, amb el cabell tenyit de rosa Barbie, una falta de depilació supralabial importantíssima –vaja, que no s’havia fet el bigoti en la seva vida lèsbica- i uns braços que ja els voldria el mateix Schwarzeneger i em va dir que, si no en sabia, em podia ensenyar a fer-los servir quan jo volgués. (Tot això ho va dir molt seriosament i molt educadament, amb un excuse me per davant i un Where are you from pel mig).

I fins aquí vam arribar. Vermella com un pebrot –i no del sol, precisament- , li vaig donar moltes Thanks i li vaig dir que encantada de conéixer-la, però que millor me n’anava a voltar.

Vaig acabar la tarda a Border’s, una llibreria que hi ha a Union Square. La teràpia de desintoxicació del Pride Day em va costar 135$ de llibres sobre infants obesos, publicitat per a adolescents i manuals sobre organització d’esdeveniments...a l’engrós, a l’americana....això sí, ja m’he fet la targeta client de Border’s, que, a banda d’un descompte del 20% per cada 100$ de compra, et permet entrar en un sorteig setmanal de productes promocionals de l’empresa....Welcome to America, my friend

Llibreries de Berkeley

2007-06-22T13:25:00.000-07:00

Tarda de descobriments la d’avui, o potser de retrobaments, ja no ho sé...la veritat és que no sé massa com qualificar les hores que vaig dedicar a recórrer les llibreries d’aquesta ciutat.
Indrets que no apareixen a les guies turístiques, les “bookshops” de Berkeley són, en realitat, un bitllet de franc a un món que en algun moment de la història devia ser així i que, a còpia de globalització i de multimèdia ha anat canviant fins perdre totalment la seva esència.

Serendipity books va ser la primera visita de la tarda. Situada a University Avenue, aquesta va ser una llibreria de culte vinculada a la cultura beat que va sacsejar Califòrnia a finals de la dècada dels 60 i que, a hores d’ara, encara és un dels llocs de refència per aquells qui, a la recerca de petits tresors bibliogràfics, enfilen el camí cap al número 1201 d’aquesta avinguda interminable.
I quan dic interminable és perquè ho era. Una hora i mitja després d’haver arribat a l’avinguda, encara caminava.

Primer van venir les botigues asiàtiques. Els gats de la sort apilonats darrera els aparadors polsosos aixecaven el braç en el què vaig interpretar dues hores després com un senyal d’ànims.
Més tard van ser els centres d’arts marcials on, seguint aquesta obsessió tan americana de convertir els negocis en una mena de teatre a l’aire lliure, un grup de dones d’edat respectable vestides amb kimonos blancs, seguien les instruccions d’una jove oriental amb el cap pel de rastes...ai si Mao aixequés el cap!!!!

Una estona després van arribar els restaurans africans: egusi soaps, inyan y nyama na irio (m’ho vaig apuntar!!), seguits dels italians amb “the best italian pizzas of America” i amb els seus interiors surrealistes que, en un trist intent de recrear els carrers de Nàpols, havien decorat el menjador amb una mena de balconada de colors de cartró pedra, amb un estenedor suspès a sobre les taules dels comensals, d’on penjaven llençols, camises i fins i tot algun pijama...El meu dubte va ser si, per afegir realisme a la cosa, mentre servien els àpats també recreaven les olors dels carrers o si, per acabar de dotar de sentit a l’escena, mullaven la roba del balcó per tal de refrescar els clients mentre consumien una pizza napolitana darrera una altra...

Els hindús ocupen el tram més extens de University Street. Res inesperat en aquest quart d’hora de camí, a excepció de la contemplació embadalida dels saris multicolors que penjaven ufanosos darrera els aparadors. Imagino que la imatge d’una noia caminant amb un ordinador a l’esquena per aquell carrer on, a excepció dels cotxes, no hi havia mostra aparent de vida els devia sorprendre: tot eren ulls darrera els vidres i salutacions dels nens des de la porta dels comerços.

Sobtadament va aparèixer una botiga de mobles escandinaus de disseny...i aquí sí que hi havia per llogar-hi cadires...en els dos sentits de la paraula!!!. I vosaltres us preguntareu què hi feia allà aquella botiga...doncs ho sento, no tinc resposta; els americans tornen a deixar-me, un dia més sense paraules.

Per tal que us en feu una idea, la situació és la següent: carrer enorme amb cotxes amunt i avall. Ningú camina. Comerços asiàtics...descampat...comerços africans...superfície immaculada......i, de sobte, aquella botiga de preus impossibles amb el pàrking a reventar de cotxes...de veritat què em sap greu...no tinc explicació urbanística per a aquest disseny tan amorf.

Dues botigues de música hip-hop i una delegació de la CBS després vaig avistar un barril de cervesa penjat del dintell de la porta d’una caseta que feia cantonada. Salivant de gust imaginant un tè fred, vaig arribar a la porta de l’establiment...no us creureu què hi vaig trobar...

...doncs Serendipity Books....és clar...quina millor manera d’anunciar una llibreria americana que posant un barril de cervesa penjat a l’exterior??????....no entendré mai aquest país...

Serendipity Books, en realitat, no és una llibreria...és una església; és un veritable temple dedicat al culte a la lectura en totes les acepcions possibles. No dic això pels llibres que s’acumulen a totes bandes, ni per la polsosa olor de resclosit similar a les que desprenen les parròquies de barri, ni tan sols per la fesomia capellanesca del propietari -un tal Peter que apuntava minuciosament a mà els codis d’una pila de llibres sobre el mostrador-.

És el silenci, un silenci trasparent i alhora captivador que, un cap traspasses la primera estanteria de llibres, fa que perdis la noció de l’espai i del temps fins adonar-te que els teus braços comencen a queixar-se de la quantitat de llibres que fa estona que sostenen, camí de la caixa.
Passejar entre les estanteries de Serendipity Books és com caminar pels boscos de Shakespeare al seu Somni d’una nit d’estiu. A cada cantonada descobreixes criatures estranyes i silencioses, recolzades a les lleixes o, directament assegudes o estirades a terra, amb un llibre entre les mans i el gest desencantat del qui descobreix una visita inesperada en al·lusió a la meva presència.
I més silenci. Res més que el so esmorteït d’una mà estirant un volum de difícil accés o el timbre de la caixa tot anunciant que una de les misterioses criatures del bosc acaba d’abandonar-lo per enfilar el camí de tornada a casa.

En el meu cas, la tornada va ser amb autobús i amb destinació al següent objectiu: Oak Books, a Telegraph Avenue. Petita i acollidora, aquesta botiga barreja les velles glòries de la Mass Communication amb llibres sobre ioga, publicitat o discursos catastrofistes sobre el futur de la política al país –raó no els falta, la veritat-. Tot i que el fons bibliogràfic té molt poc a veure amb el de Serendipity, d’Oaks em va tornar a impressionar el silenci i l’absolut respecte que els lectors manifestaven cap a tot allò que reposava entre les seves mans. No eren llibres, eren joies delicades tractades amb una absoluta delicadesa...una sensació que es va repetir a tots els establiments que vaig visitar. Còmic, new age....tant és l’especialitat...
Tarda de retrobaments, afirmo. Segurament el de les llibreries en la seva veritable esència.

Califòrnia ja no és bona...

2007-06-19T19:11:00.000-07:00

M’han fet falta quatre escadussers dies a Califòrnia per descobrir com són de falsos els mites derivats del cinema i com és d’estranya una cultura que té por de les seves pròpies pors. Perdoneu que comenci així de filosòfica, però és que després d’una treva de dos dies asolellats i calorosos, avui el cel està tan negre que sembla que s’hagi d’acabar el món. Fa fred i bufa un vent hivernal que ha aconseguit capgirar les idees preconcebudes d’algú com jo, tan acostumada a la tramontana empordanesa. A Califòrnia no fa calor, els surfers van tapats fins les orelles i les noies prenen el sol en bikini estirades en una mena de nínxols aerodinàmics posats de cara a l’aparador del centre de bellesa de torn.

Vaig arribar divendres a la nit, a una hora prou civilitzada com per trobar gent pel carrer però el cert és que, a banda de quatre “homeless” tremolant de fred i, imagino, que de manca de substàncies prou tòxiques com per escalfar-se l’ànima, a les immenses avingudes que ordenen aquesta ciutat, no hi havia ningú. El taxista em va ajudar a portar la maleta fins la porta, tot diguent-me que millor esperava a que entrés, per si em passava alguna cosa....”you never know”... i amb aquests esperançadors auguris vaig inaugurar la meva nova vida americana, a un petit apartament a pocs minuts del campus i, per extensió, del centre neuràlgic de Berkeley.
El veritable gran shock va arribar dissabte quan, després de passar mitja hora fent la llista de la compra amb l’objectiu d’omplir la nevera, vaig arribar al supermercat més proper al pis. Impossible explicar-vos la meva angoixa...de veritat, no us la creuríeu...fileres, fileres i més fileres plenes a vessar de tot. Bé, de tot menys del què jo havia escrit tan acuradament a la meva llista. Iogurts de cacahuet amb trossets de formatge, xocolata amb porcions de tofu (o al revés, ja no ho sé), fins i tot Valencia oranges a l’escandalós preu de 3$ la lliura i d’un tamany d’estranya indefinició entre una mandarina i una canica.

Incapaç de trobar un pot de sal normal, vaig demanar-la als empleats. Després d’una bateria de preguntes estúpides (Hi, dear, How’re you doing today?, What a crazy weather, isnt’it?, Nice day for shopping, isnt’it?), l’empleat de torn em va dir que el que demanava era molt estrany perquè ja ningú prenia sal no enriquida. Vaig agafar un pot de sal Italian taste i vaig seguir empenyent un carro enorme pels passadissos del supermercat.

Una altra cosa que em va cridar l’atenció és que aquí les marques –a excepció de les que que es troben a Catalunya- tenen noms tan graciosos com “The joy Cow” (un netejador de sanitaris), “Happy pig” (pastissos i pastes variades) o “The flying penguin” (crec recordar que era una marca de llet)...la qüestió és que després de dues hores de voltar i d’al·lucinar (crec que l’ordre era a la inversa), vaig sortir del supermercat amb 88$ menys a la butxaca i quatre galindaines –que diria el meu marit- per passar la setmana.

Ahir vaig començar a treballar. Em va rebre el director del centre, un senyor que sembla més tret dels móns possibles de Tolkien que de la Universitat de Berkeley, i que va ser assessor de polítiques de benestar social durant el govern Clinton. Vam parlar durant dues hores del mau projecte, de la regulació publicitària als EUA, dels mitjans de comunicació a la Bay Area...el cert és que va ser una situació una mica estranya, perquè només al final de la conversa, el senyor es va treure la gorra de propaganda que portava...no sé...no era la imatge que tenia d’un professor de Berkeley, la veritat.

A banda d’això, m’han assignat un despatx amb vistes al jardí del laboratori de recerca i el cert és que l’ambient és força tranquil. Des de la finestra se senten les rialles dels nens que juguen al pati, perquè el Center for Child and Youth Policies actúa també com a centre de dia per a nens sense recursos. Al despatx del costat hi ha una investigadora que es passa la vida parlant per telèfon per concertar entrevistes. Si tot s’ajusta al calendari previst, és possible que participi en una de les investigacions que duu a terme el centre....com diuen per aquí, I’ll keep my fingers crossed!.